Cookies policy: We use our own and third-party cookies to improve your navigation experience. By browsing this site, we assume you consent to us using them. More information here.
Accept

El nostre poble

Metàfora de l’actual projecte del poble català i una de les seves tradicions
9.5
0
5
105 visits

EL NOSTRE POBLE

Hi ha costums al nostre poble arrelats en el temps. En alguns podem trobar valors participatius, com és el cas de les sardanes que, tot i que potser no sigui la dansa més bonica de casa nostra, és prou singular pel fet d’agafar-se de les mans en un cercle que és tancat i, a la vegada, obert a la implicació de tots aquells que s’hi vulguin afegir. De totes maneres, poques aficions d’un grup de ciutadans representen uns valors de conjunt com ho fa l’activitat castellera, amb el seu lema “Força, Equilibri, Valor i Seny”, reflectit per Josep Anselm Clavé a l’obra ‘Els Xiquets de Valls’. Realment, per fer un castell com cal, és fonamental l’objectiu i la direcció. Cal planificar amb un disseny molt clar i una tècnica acurada, i posar-hi tot el seny. Cada estructura ha de ser equilibrada per poder assolir la seva execució, i cal afrontar-la amb valor i constància per superar totes les dificultats que s’hi poden presentar. Per tot això es necessita una bona composició formal. Ha de comptar amb una base àmplia, forta i ben arrelada al terra i, si cal per la magnitud del projecte, s’apuntalarà la pinya amb folre i manilles. Sobre aquesta pinya de base s’aixecarà un tronc ben lligat per aguantar el pom de dalt. Per acabar, com a coronació final d’aquest pom, tenim l’enxaneta que, tot i ser el més petit de la colla, té la responsabilitat de fer l’aleta com a senyal de l’objectiu assolit abans de la descàrrega. Per suposat, també és important el procés. Tots els castells s’han de construir sempre en sentit ascendent, fins a la seva culminació al punt més alt. Amb tot, tan essencial com la seva construcció és la descàrrega correcta per retornar al lloc segur de base, com a cloenda final que permeti encarar noves tasques. De totes formes, allò que resulta realment primordial és la gent. És imprescindible un gran equip compenetrat, que treballi de forma conjunta i amb mútua confiança. Tothom és necessari i té el seu paper, encara que ningú ha de ser protagonista. És una tasca comuna on tots depenen els uns dels altres. Tots els castellers i castelleres s’han de preparar per arribar amb seguretat al moment culminant de l’exhibició al davant del públic. Per suposat, això suposarà esgotadors treballs previs realitzats a l’ombra. Com a resultat de tot això tenim la força extraordinària que neix de la unió de tots.

Ara mateix, molta gent i molt diversa estem aixecant un castell que hem de rematar sent conscients que, com sempre, quedarà molta feina per fer i per fer-la bé. Per construir-lo tenim la millor pinya possible, amb folre i manilles, que és el poble de Catalunya. Confiem en el seu tronc ben cohesionat i en el seu pom de dalt. Som conscients que el seu èxit, una vegada coronat, radica en descarregar-lo de forma impecable, per tornar al dia a dia plens d’il•lusió per encarar els nous reptes. També sabem que l’estem aixecant davant d’un públic excepcional. Totes les nacions del món ens estan mirant. I sobretot, coneixem el nom de la nostra torre, que és de gamma extra, el millor castell de gamma extra, i el seu nom és “Independència”.

Fdo. Baras

Ratings
9.5
(2 votes)
Your rating