Política de cookies: Usamos cookies propias y de terceros para mejorar tu experiencia de navegación. Si continúas navegando por esta web, entendemos que aceptas su uso. Más información aquí.
Aceptar

El meu petit país

Catalunya és una nació perquè el seu poble té el sentiment de ser-ho. A més té un territori, un idioma, una història, uns costums i tradicions, però sobretot un projecte, una il·lusió i una gent amb la força i el seny per tirar endavant.
7.90909
6
14
88 visitas

El meu petit país

EL MEU PETIT PAÍS

http://www.elclauer.cat/ El clauer és una aplicació que ens dona les claus per obtenir la informació sobre una Catalunya independent de forma estructurada per temes. Cada apartat està subdividit i en cada lloc hi ha explicacions, arxius relacionats i la possibilitat de fer propostes. Tot està en català, castellà i anglès.

RETALLAR ESPANYOLITZANT

El model lingüístic català garanteix el coneixement del castellà i el català. Una educació en castellà no integra a l'escola i discrimina el futur de qui vol restar aquí.

Wert afegeix 5 milions d’euros a qui vulgui espanyolitzar als seus fills, pagant-li col·legis privats, que afegirà a les retallades en educació descomptant a les transferències. Olé els seus ous.

MANIFESTACIÓ INDEPENDENTISTA - 11 set. - DIADA 2012

Tot i que sempre hi ha discrepàncies sobre les dades de participació, es parla d'un milió i mig de manifestants sobre una població de set milions i mig, es a dir, un de cada cinc catalans va sortir de casa seva per anar al centre de Barcelona des d'arreu del país, convocat per l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC, moviment popular independent i transversal). El més bo de tot és que tothom estàvem contents i il·lusionats. Gairebé no podíem ni caminar, érem conscients de la greu situació de crisi que ens afecta, però teníem un projecte que és viable i la capacitat d’assolir-lo, tot i les dificultats que segur que trobarem. Per tot això el nostre clam era, és i serà fins assolir-lo: IN!...INDE!...INDEPENDENCIA!

INDEPENDÈNCIA

Hi ha un seguit de raons per demanar la independència:

Catalunya va perdre els seus furs, la seva forma de govern i la seva independència (dins dels acords de confederació acceptats) per la força de les armes de la potència dominant.

Desprès de diversos canvis a la història del S XIX i XX. Al 1978 els catalans, juntament amb la resta d’Espanya, van aprovar per majoria la Constitución Española. Aquest vot a favor d’una Espanya unida s’ha d’entendre com un vot de confiança per la transformació i modernització d’un estat que sortia d’una dictadura i volíem reinventarse. A més de que es votava com un paquet tancat i conscients de fer concessions per tal d'assolir una transició pacífica, confiàvem en uns representants que ens deien que la Constitición era prou oberta per permetre una interpretació constructiva en positiu. Passada la il·lusió inicial, el cafè per tothom, el bloqueig dels grans partits nacionalistes espanyols i la consolidació de les estructures de poder (polític, financer, jurídic, mitjans de comunicació) per perpetuar el sistema, van mostrar les dificultats d’un encaix entre dues realitats molt allunyades. Un sistema de caciquisme que no es vol renovar, ben al contrari, vol continuar explotant al que ha fet una renovació industrial i lluita per innovar, fins i tot, escatimant-li els recursos necessaris per continuar produint. Tots els diners rebuts de la UE i de les comunitats donants s’han invertit en obres per obtenir comissions i centralitzar les comunicacions o en subvencions no productives i ampliació dels propis aparells de l'Estat. El bipartidisme centralista fa que les zones perifèriques no tinguin opcions per influir a les politiques estatals, llevat de suports puntuals a resultats sense majories, on les mínimes reivindicacions obtingudes es veuen com xantatges dels nacionalistes. Es a dir, hi ha una gran part d’Espanya amb dèficit democràtic, tot i la seva importància demogràfica, cultural i productiva.

Per això, el poble català ha instat als seus representants a iniciar el procés sobiranista, donada la impossibilitat de modificar l'Estat Espanyol, el blindatge de les institucions, la manca de voluntat política, els atacs a la nostra identitat i la insuficient representació dels nacionalismes diferents de l’espanyol.

MAPA DE CONQUESTES I ASSIMILACIÓ DE TERRITORIS

En aquest mapa polític d'Espanya de l'any 1854 -que es pot consultar a la Biblioteca Nacional de Madrid- s'hi pot observar que ens assenyala als Països Catalans i Corona d'Aragó (Catalunya, País Valencià, les Illes i Aragó) com "La España incorporada o asimilada”, mentre que la “España uniforme o puramente constitucional, comprende 34 Provincias de las coronas de Castilla y León”. El País Basc i Navarra, per la seva banda, tampoc són purs, sinó una mateixa cosa i foral. És a dir, que els hi queda molt clar que no som part de l'Espanya pura i uniforme, sinó que ens hi van “incorporar o asimilar" en el seu moment. El que no diuen és si voluntàriament o per la força.

UNA MICA D'HISTÒRIA

Després dels romans, els gods, els alans i els musulmans, el primer governant català va ser Berà Compte de Barcelona al 801, amb vassallatge a Carlemany. Al 988 Borrell II declara la independència de França. Confederada al 1137 amb la Corona d’Aragó i aquesta amb la de Castella al 1476, Catalunya conserva els seus furs com estat confederat fins al 1714. Els Països Catalans van ser derrotats pels exèrcits dels regnes absolutistes borbònics de Lluís XIV de França i Felip V de Castella, despès de ser abandonats al 1713 per la Gran Bretanya, Portugal, el Sacre Imperi Germànic i el Països Baixos, entre d'altres. Des de llavors fins ara, Castella o Espanya han controlat el nostre país, de vagades dissimulant i d'altres amb més desvergonyiment. Molts pensen que Catalunya no té història, sense considerar que en institucions democràtiques és pionera. La primera assemblea a Europa que participa a un govern va ser l’Assemblea de Pau i Treva al 1021, precedent de la Cort General de Catalunya o Corts Catalanes, plenament parlamentària a partir del 1283. La Diputació del General del Principat de Catalunya (Generalitat) neix al 1359. La Compilació dels usatges de Barcelona és la primera constitució catalana impresa, per encàrrec de les Corts Catalanes del 1413 al rei Ferran I. El 1585 es fa una ampliació, la “Constitutions y altres drets de Cathalunya”.

VIABILITAT ECONÒMICA

CASTELLANO

Con España, por razones obvias, mantenemos muchos vínculos, uno de ellos es el idioma castellano que todos dominamos. También en España hay zonas (Països Catalans) que hablan catalán: País Valenciano, Baleares y Franja de Ponent (Aragón).

Después de los romanos, los godos, los alanos y los musulmanes, el primer gobernante catalán fue Bará Conde de Barcelona en 801, con vasallaje a Carlomagno. En 988 Borrell II declara la independencia de Francia. Confederada al 1137 con la Corona de Aragón y ésta con la de Castilla en 1476, Cataluña conserva sus fueros como estado confederado hasta 1.714. Los Países Catalanes fueron derrotados por los ejércitos de los reinos absolutistas borbónicos de Luis XIV de Francia y Felipe V de Castilla, tras ser abandonados en 1713 por Gran Bretaña, Portugal, el Sacro Imperio Germánico y los Países Bajos, entre otros. Desde entonces hasta ahora, Castilla, o España, han controlado nuestro país, a veces disimulando y otras con más descaro. Muchos piensan que Cataluña no tiene historia, sin considerar que en muchas instituciones democráticas es pionera. La primera asamblea en Europa que participa en un gobierno fue la l’Assemblea de Pau i Treva al 1021, precedente de la Cort General de Catalunya o Corts Catalanes, plenamente parlamentaria a partir del 1283. La Diputació del General del Principat de Catalunya (Generalitat) nace en 1359. Y el 1585 se promulgó la "Constitutions y altres drets de Cathalunya".

DEFICIT I BALANCES FISCALS

Es veu clarament el desequilibri fiscal, encara que l’Estat Espanyol és reticent a publicar les balances fiscals. Evidentment, de les diferents formes de calcular el dèficit agafen la més favorable als seus interessos. Tots els gràfics aquí reflectides segons el mètode del benefici, una forma molt arbitraria d’imputar les despeses.

El dèficit català s’entén que és la diferència entre els diners que surten de Catalunya cap a l’Estat espanyol, provinents d’impostos, taxes, cotitzacions i rendiments d’empreses públiques, i els diners que retornen en inversions, transferències, personal, pensions, subsidis... Aquest dèficit hauria de ser la nostra aportació a les competències estatals i la solidaritat entre regions. Això, que és el DÈFICIT MONETARI, en 2010 i en milions d’euros van ser, les sortides 61.872 i el retorn 45.329, es a dir un dèficit de 16.543 milions d’euros. El 26,74 % de les nostres aportacions no van retornar.

Espanya diu que s’ha d’aplicar el MÈTODE DEL BENEFICI, es a dir, el 49,5 % de la despesa la reparteix als territoris i la resta diu que és comú a tots, que tots es beneficien encara que els diners es gastin a un lloc concret (normalment a Madrid) i per tant s’han de comptabilitzar com una despesa repartida entre tots els territoris, majoritàriament proporcional als habitants. Segons això una sisena part de totes les despeses de la Casa Real beneficien a Catalunya, igual amb les subvencions a les corrides de bous, les inversions al Museo del Prado o al Teatro Real i, fins i tot a Barajas, per això tots els catalans hem de estar agraïts de volar via Madrid, al temps que ens posen obstacles a establir noves destinacions des de Barcelona. Alguns preferim despeses a la Generalitat, ajuts a la nostra cultura o inversions al Museu Dalí i al Liceu i tots els vols des de El Prat que siguin rentables. Crec que és normal, encara que fora costi de creure.

Estem parlant del dèficit fiscal, de quants del nostres diners retornen. Un altre forma de fer trampes és incloure inversions que no provenen del ingressos si no d’altres fonts i a més, no comptabilitzar les contrapartides. Tant al mètode monetari com al del benefici, li afegeixen “REAL”, dient que realment s’ha invertit més a reu i afegint quatre tipus de inversions: FONS EUROPEUS, clarament són partides que no han de intervenir a les balances donat que venen de fora. A sobre, en proporció, rebem menys que la resta. FONS AMB ORIGEN PATRIMONIAL, son els procedents de la venda de patrimoni i/o actius o la utilització de fons, com el de les pensions. A tots els patrimonis i fons que es fan servir Catalunya, com la resta de comunitats, ha participat prèviament a la seva capitalització (són nostres) i a sobre no hi ha la contrapartida al deure, donat que perdem un actiu. Això deixant de banda que a més de perdre el actiu perdem la seva renda. FONS FINANCERES procedents de l’endeutament. Les inversions o pagaments amb diners prestats són real, com també són reals els deutes que adquirim i els interessos que haurem de pagar. No són diners aportats per els ciutadans i per això no intervenen en les balances, amb tot, si computessin els actius s’hauria de tenir en compte el deute. Els FONS PROVINENTS DE TRANSFERÈNCIES corrents entre diferents ens públics són apunts comptables a fi d’evitar duplicitats en els diferents conceptes d’ingressos i de despeses.

Resumin: Hi ha les comunitats forals que aporten una petita quantitat a l’Estat per cobrir la seva part de les competències no transferides. Hi ha Madrid que rep casi tots els recursos que diuen que beneficien a tots i que computen als demes. Hi ha la zona mediterrània (assimilable a Països Catalans) que paga molt més del que rep i. Hi ha la resta d’Espanya que contínuament estan reben de l’arc mediterrani i de la Comunitat Europea, i molt més dels primers. Quin és el problema? Que a més de no agrair-nos res, no fan cap política per canviar, únicament infraestructures per repartir comissions, inflar el sector públic i subvencionar finques i activitats poc productives.

Crec que tot això no és sostenible!

ENGLISH

Catalonia has a universal vocation and English is the best means of communication with the world.

After the Romans, the Goths, the Alans and Muslims, the first ruler was Bará Catalan Count of Barcelona in 801, with fealty to Charlemagne. In 988 Borrell II declares independence from France. Confederate in 1137 with the Crown of Aragon and in 1476 with Castile it, Catalonia retains its rights as Confederate state to 1714. The Catalan Countries were defeated by the armies of the kingdoms absolutist Bourbon Louis XIV of France and Philip V of Castile, after being abandoned in 1713 by Britain, Portugal, the Holy Roman Empire and the Netherlands, among others. From then until now Spain (Castile) have controlled our country, sometimes concealing and sometimes with more chutzpah. Many think that Catalonia has no history, without considering that in many democratic institutions is a pioneer. The first assembly in Europe participating in a government was the l'Assemblea Pau i Treva in 1021, preceding the Cort General de Catalunya or Corts Catalanes, parliamentary fully from 1283. The Diputació del General del Principat de Catalunya (Generalitat) was born in 1359. And 1585 was enacted "Constitutions y altres drets de Cathalunya".

BALANCES FISCALS

BALANCES PER BENEFICI

BALANCES PER BENEFICI

ORDRE ABANS I DESPRES

FRANCES

Catalogne a la frontière avec la France, les liens historiques et même une participation commune à Andorre, en tant que co-princes. Roussillon partage aussi notre langue, comme il avait appartenu à la Catalogne.

Après les Romains, les goths, les alains et les musulmans, la première règle était Bará Catalan comte de Barcelone en 801, avec fidélité à Charlemagne. En 988 Borrell II déclare son indépendance de la France. Confédéré à 1137 avec la Couronne d'Aragon et ce-ci avec la de Castille à 1476, la Catalogne conserve ses droits que l'état confédéré jusqu'à 1714. Les Pays Catalans furent vaincus par les armées des royaumes absolutistes Louis XIV de France et Philippe V de Castille (d’Anjou), après avoir été abandonné en 1713 par la Grande-Bretagne, le Portugal, le Saint Empire Romain Germanique et les Pays-Bas, entre autres. Depuis lors et jusqu'à maintenant l'Espagne (Castille) a contrôlé notre pays, parfois cacher et parfois avec plus d'audace. Beaucoup pensent que la Catalogne n'a pas d'histoire, sans considérer que dans de nombreuses institutions démocratiques est un pionnier. La première assemblée en Europe participer à un gouvernement était l'Assemblea Pau i Treva à 1021, précédant la Cort General de Catalunya ou Corts Catalanes, parlementaire entièrement à partir de 1283. La Diputació del General del Principat de Catalunya (Generalitat) est né en 1359. Et 1585 a été promulguée "Constitutions et Altres Drets de Cathalunya".

FONT MONTJUÏC

MONTJUÏC

SAGRADA FAMILIA

SAGRADA FAMILIA

EM DIC CATALUNYA 1

EM DIC CATALUNYA 2

EM DIC CATALUNYA 3

QUE ES CATALUNYA?

ViajescataluñaCatalunyaCatalongneCataloniaIndependènciaIndependenciaIndependenceIndépendance
oct 29, 2015
Comentarios
Convert?w=220&h=220&fit=crop&cache=true
hace casi 3 años

Convert?w=220&h=220&fit=crop&cache=true
hace más de 3 años

Convert?w=220&h=220&fit=crop&cache=true
hace más de 3 años

Convert?w=220&h=220&fit=crop&cache=true
hace casi 4 años

Convert?w=220&h=220&fit=crop&cache=true
hace alrededor de 4 años

Convert?w=220&h=220&fit=crop&cache=true
hace alrededor de 4 años

Valoraciones
7.90909
(11 votos)
Tu valoración